1 abril 2025 General
Mocions per unanimitat contra els macroparcs eòlics marins i a favor del sector pesquer
El ple ordinari del mes de març va aprovar ahir dues mocions per unanimitat de tots els grups municipals. D'una banda, una moció de rebuig als macroparcs eòlics marins. De l'altra, una moció de suport al sector pesquer.
MOCIÓ PARCS EÒLICS MARINS
El text de la moció de rebuig als macroparcs eòlics marins és el següent:
Un cop conegudes les propostes de MACRO PARCS EÒLICS MARÍNS constatem que ens podem trobar davant d’una agressió sense precedents i de conseqüències irreversibles als valors mediambientals, paisatgístics, socials, econòmics i culturals de tot l’Empordà (Alt i Baix Empordà) i la zona del Baix Ter a la comarca del Gironès. Amb la present moció volem mostrar i argumentar la contundent oposició a aquests projectes, sense dades científiques prèvies d’impacte sobre el territori, tant en relació a la part marina com al tram de línia terrestre per a la seva connexió elèctrica.
La Carta Europea d’Ordenació del Territori defineix aquest concepte com l’expressió espacial de la política econòmica, social, cultural i ecològica de tota la societat; i planteja, com a objectius fonamentals de l’ordenació del territori, el desenvolupament equilibrat de les regions, la millora de la qualitat de vida, la gestió responsable dels recursos naturals i la protecció del medi ambient, i la utilització racional del territori. Tot això, establint com una de les seves característiques principals que ha de ser plenament democràtica i participativa.
Considerem que el projecte d’un macro parc eòlic pot vulnerar aquests principis per alsIMPACTES QUE POT GENERAR AL CONJUNT DEL TERRITORI, AIXÍ COM ALS SEUS HÀBITATS, TAN MARINS COM TERRESTRES:
-El projecte pot suposar uns impactes molt negatius en el medi natural, marí, cultural, social i econòmic, ja que pot causar un gran afectació en les migracions locals i estacionals de cetacis i aus marines que hi ha a la zona. Un macro parc pot ser no compatible amb la protecció mediambiental de l’àrea on es planteja instal·lar, que constitueix el patrimoni natural marí més important de Catalunya.
-L’activitat pesquera també podria patir un greu perjudici a causa de l’impacte sonor i visual fins el punt que els pescadors es plantegen la seva subsistència. Es situa en una zona actualment en reserva de pesca per una gestió sostenible dels caladors i podria suposarà la pèrdua d’uns caladors històrics molt importants d’alevinatge de peix.
-El sector turístic i nàutic mostren una gran preocupació per l’afectació que podria suposar malmetre el seu principal actiu que és el paisatge, que és un intangible de gran valor que genera milers de milions anuals pels diversos agents del territori que tenen com a activitat principal el turisme, tan el local com el nacional i/o internacional. En aquest sentit és incontestable que generarà un impacte visual en el conjunt del paisatge marí i terrestre. Una instal·lació desproporcionada de molins de vent representaria la desaparició de l’horitzó natural del mar, provocant una modificació real del paisatge des del Cap de Creus, passant pel Golf de Roses, la plana Empordanesa i el Montgrí.
-Bona part dels nuclis urbans de Sant Pere Pescador, Empúries, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries, l’Escala, Torroella amb l’Estartit, Pals i Begur quedaran encarats al macro parc. Les cales i paratges de gran interès de tota la Costa Brava Nord, mundialment reconegudes, podrien perdre el seu horitzó.
-Hi ha el risc que les línies elèctriques terrestres d’evacuació de l’energia puguin suposar una cicatriu per al territori per on passen i que els pobles i rodalies del seu voltant es podrien veure afectats amb una devaluació clara dels seus valors paisatgístics, patrimonials i naturals, tot introduint un impacte incompatible amb l’entorn pel qual transcorre la línia.
-És preocupant que la línia terrestre transcorri per un territori amb una densitat considerable de nuclis de població d'origen històric i gran valor cultural, situats a pocs quilometres entre ells, amb un important nombre de masos i habitatges en sòl no urbanitzable. Per tant en un territori certament poblat on els impactes negatius d’aquesta línia serien, doncs, ben presents en la vida quotidiana dels habitants i visitants. A més no hauria de situar-se en certs trams en espais molt pròxims als nuclis urbans o inclús dins zones urbanes.
Resumint, el projecte podria impactar al patrimoni cultural i paisatgístic de la Mediterrània.
A més, pensem que la proposta d’un macro parc eòlic marí respon a un model d’explotació de les grans multinacionals que controlen el mercat de l’energia i venen la producció a l’autopista energètica explotant de forma indiscriminada i interessada el territori. Al mateix temps, som plenament conscients de la urgència i la necessitat del canvi de les energies fòssils i nuclears a les renovables, i per això,
APOSTEM PER:
-Un model que ha de tendir a la democratització de l’energia a partir de l’autogeneració
adequada a les necessitats i més respectuosa en la seva implantació, aplicant els Plans de transició energètica de manera coherent als principis de respecte pels ecosistemes naturals, la biodiversitat i les pròpies activitats humanes que es desenvolupen al territori.
-Seguir les directrius de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, per l’aplicació del model de transició energètica descentralitzat i participatiu; el qual pugui aportar rendiments directes a les empreses i ciutadania del territori, basat, a l’Empordà i Gironès.
-L’obtenció d’energia solar en espais de generació en zones ordenades urbanísticament i amb el menor impacte ambiental possible, a prop dels grans llocs de consum, al mateix temps que amb la constitució de comunitats locals d’ús compartit tal com les promou la Unió Europea.
-La producció d'electricitat a partir de fonts renovables que tinguin en compte la participació de la població local que es veuen afectats pels projectes.
-Els mandats del Parlament de Catalunya, que aposten per la implementació de les energies renovables amb diàleg social i prioritzant projectes que tinguin en compte la proximitat de la producció elèctrica als centres de consum.
-La necessitat de impulsar els projectes cooperatius, comunitaris, ciutadans i d'autoproducció, tot prioritzant l'ús dels terrenys industrials per la implantació de l'energia solar fotovoltaica.
-Incorporar mesures que minimitzin els impactes derivats dels projectes (menor dimensió dels aerogeneradors, ubicació adient de parcs fotovoltaics i eòlics, soterrament de línies elèctriques, ja siguin de mitja, alta i/o molt alta tensió, etc..).
-Prioritzar i promoure parcs fotovoltaics que per exemple es poden implantar en pèrgoles en grans aparcaments en superfície, en cobertes privades i d’edificis i equipaments públics, en espais altament artificialitats, en corredors existents d’infraestructures, mitjançant l'agrovoltaica, etc...
Estem convençuts que projectes com el macro parc eòlic marí de la Costa Brava Nord i d’altres de les mateixes característiques que es puguin presentar no és l’únic camí cap a les energies renovables. Sobre la base d’aquests antecedents, es proposa l’adopció dels següents ACORDS:
ACORD:
PRIMER.-Aprovar aquesta moció per mostrar el rebuig als macro parcs eòlics marins fins avui presentats.
SEGON.-Demanar al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya que es posicioni inequívocament en contra de la imposició de projectes que no hagin estat participats pel territori i tinguin garanties sòlides de mínim impacte, i doni suport a les reivindicacions dels municipis afectats.
TERCER.-Instar als governs competents a aportar proves científiques independents que mostrin quins seran els impactes de qualsevol instal·lació que tingui afectació al territori i a actuar amb responsabilitat basada en aquestes.
QUART.-Fer arribar aquest acord al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico i al Ministerio de Industria y Turismo.També a la Diputació de Girona i als Consells Comarcals del Baix Empordà, Alt Empordà i Gironès.
CINQUÈ.-Fer-ne difusió a través dels canals habituals de l’Ajuntament, les xarxes socials i eals mitjans de comunicació.
SISÈ.-Deixar constància que cap càrrec electe de l’Ajuntament de l’Escala té interès personal, professional ni empresarial en treure benefici econòmic de cap projecte sobre parcs eòlics ni de cap plataforma marina experimental.
MOCIÓ SOBRE EL SECTOR PESQUER
L'altra moció aprovada per unanimitat i que parteix d'un text a proposta de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible i les confraries de pescadors diu:
La pesca a Catalunya és un sistema socioecològic que roman particularment arrelat als seus territoris marítims, esdevenint el segon subsector econòmic (en ocupació, volum de negocis i PIB) de l’economia blava de Catalunya, i l’únic amb activitat continua al llarg de l’any.
Per garantir l’economia blava de les comunitats i territoris pesqueres tot l’any, especialment del nostre municipi, és imprescindible mantenir el sector pesquer, sense consum de peix no tindrem pescadors, sense pescadors no tindrem comunitats pesqueres i perillen l’economia i els llocs de treball directes e indirectes del nostre municipi.
La nostra flota és una flota costanera, de petites embarcacions, d’eslora mitjana de 13,66 metres i màxima de 28 metres, de fusta o fibra de vidre. Està gestionat per PIMES i empreses familiars en les que el propietari sovint és el patró de l’embarcació i amb grans arrels familiars al municipi. Realitza principalment una pesca fixada als caladors locals, en jornades de menys de 12 hores (amb pesca efectiva de menys de 7 hores). Aporta diàriament producte fresc que es comercialitza al dia al mercat local, amb una gran diversitat amb més de 600 espècies de gran valor nutritiu, saludable i gastronòmic, i que esdevé el tret característic de la nostra cultura i patrimoni del nostre municipi.
El sector pesquer català està organitzat en Confraries de Pescadors institucions socials paritàries amb representació del segment empresarial i treballadors/es que han format part des de temps immemorables del teixit econòmic i social del nostre municipi. Al voltant de les Confraries es vertebra la pesca marítima i la primera venda dels productes pesquers, la qual té un paper fonamental per al benestar socioeconòmic del nostre municipi i pel desenvolupament local, l’ocupació, el manteniment i la creació i diversificació d’activitats econòmiques en la cadena de subministrament, i en la conservació de les tradicions culturals locals.
La implementació de la Política Pesquera Comuna de la UE, del Reglament de control i del Reglament del Pla multi anual de pesca demersal del Mediterrani Nord-occidental (MAP), no han tingut en compte el caràcter costaner i mediterrani de la nostra flota, i ha conduit en els darrers temps a una reducció del sector pesquer (embarcacions i dies de pesca) agreujada en els darrers temps per una manca de relleu generacional, perjudicant la dimensió social i econòmica envers l’ambiental. L’aplicació de les mateixes normes i requeriments per realitats socials i empresarials tan diferents, en el marc de la Política Pesquera Comuna, ha posat al sector de pesca costanera del Mediterrani en una situació de col·lapse burocràtic i d’aplicació de mesures sovint incongruents per garantir la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del sector. Un exemple és l’obligació d’informar, 4 hores abans d’arribar a port, de l’estimació de les captures realitzades. Per la flota costanera que realitza una pesca mixta amb poca quantitat però de gran diversitat d’espècies i que opera a una distància d’entre 1-2 hores del port és inviable el compliment de la mesura sense posar en risc la seguretat de les tripulacions.
El compromís del municipi i del sector pesquer local davant la sostenibilitat dels hàbitats i els recursos pesquers ha estat demostrat en els darrers anys. Així la flota catalana fa dècades que realitza vedes biològiques, ha acordat el tancament de zones de pesca, col·labora amb els científics en la pressa de dades o la recuperació dels hàbitats, i participa de forma activa en la lluita contra la brossa marina d’origen terrestre dels nostres caladors. Recentment ha implementat mesures de selectivitat de la malla, per garantir l’escapament de juvenils (en 2025 aplicable al 100% de la flota) i millores de les arts de pesca com per exemple la instal·lació de portes voladores per minimitzar l’impacte contra el fons en l’arrossegament.
Tanmateix el present i futur immediat de la pesca catalana, i per tant de les comunitats pesqueres, està en risc. La situació actual de desequilibri, la reducció continuada de dies de pesca i l’adopció de mesures sense contemplar la realitat de la flota costanera mediterrània, afecten a la viabilitat econòmica i social de la flota, la marineria i les confraries de pescadors, i pot derivar en el tancament de les empreses pesqueres i la fugida del personal qualificat a altres activitats laborals i pot esdevenir un punt de no retorn i de col·lapse d’aquest sector estratègic per la sobirania alimentària de la Unió i el manteniment de l’economia i cultura dels nostres territoris pesquers imprescindible per la nostra comunitat.
Es fa imprescindible obrir un espai d’escolta i diàleg amb el sector pesquer, les administracions pesqueres del Mediterrani i la comunitat científica i agilitzar la revisió la normativa comunitària per garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social d’aquest sector. Aquestes mesures garantirien que no s’adoptin mesures irreversibles que suposessin la desaparició de les comunitats pesqueres del Mediterrani, i assegurarien alhora el treball de les tripulacions i personal de confraries i l’accés dels ciutadans de les poblacions costaneres mediterrànies a una proteïna blava local, d’alt valor gastronòmic i necessària per a una dieta saludable.
En conseqüència, el Consell Plenari acorda:
Primer. Reclamar a la Comissió Europa obrir de manera immediata un procés de diàleg amb el sector pesquer i les administracions implicades del Mediterrani.
Segon. Donar suport a la revisió de les possibilitats de pesca 2025 del MAP atenent a la millor informació científica disponible.
Tercer. Revisar les metodologies d’avaluació de la situació dels estocs pesquers al Mediterrani (benchmark).
Quart. Atendre la petició del Estats Membres afectats (España, Itàlia i França), amb ampli suport al Consell de Ministres i la Comissió de Pesca del Parlament Europeu, i modificar en 2024 el Reglament del Pla multi anual de pesca demersal del Mediterrani Nord-occidental (MAP), per garantir l’assoliment de la sostenibilitat econòmica i social, recollir el caràcter mixt d’aquesta modalitat i establir un sistema d’assignació, ajustat a la realitat de l’estat dels estocs, de les possibilitats de pesca i amb caràcter plurianual que aporti seguretat i permeti la planificació a mig termini de l’activitat.
Cinquè. Garantir que el sector de la pesca i l’aqüicultura siguin eix vertebrador del Pacte dels Oceans.
Sisè. Revisar els aspectes de la Política Pesquera Comuna (PCP) per corregir el desajust amb la realitat de la pesca a la Mediterrània. La majoria de les mesures adoptades a nivell europeu, sovint dissenyades per a grans flotes amb llargues jornades de pesca i una gran capacitat de pesca, s'han aplicat sense les adaptacions necessàries a les característiques específiques de la flota costanera mediterrània. Aquesta falta de regionalització real s'ha traduït en un creixent distanciament dels/de les pescadors/es, que perceben una excessiva burocratització i un allunyament cada vegada major (físic i emocional) dels processos de presa de decisions, la qual cosa reforça la manca de relleu generacional al sector.
Síndic de Greuges
D'altra banda, ahir també hi va haver la intervenció anual de l'informe del Síndic de Greuges Municipal de l'Escala, Carles Cervantes. que en el darrer any va tenir un total de 51 consultes, de les quals només deu van ser admeses i van generar l'obertura del corresponent expedient, de les quals només dues estan pendents de tancar.
Tornar al llistat
